El cocodril

Autor/a: Teresa Duran

Va néixer a Barcelona al 1948. És escriptora i il·lustradora. Autora molt polifacètica, destaca per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en la creació com en la investigació, la crítica literària o les diverses formes de la seva docència i difusió.

Ha escrit més de 100 llibres per a nens i joves. També és il·lustradora i traductora. Ha omplert de belles imatges revistes, cobertes de discs i llibres i ha traduït obres molt memorables.

Il·lustrador/a: Franca Trabacchi

Primera edició: febrer 1999

Editorial: La Galera

La Galera va ser fundada el 1963 per Andreu Dòria i Dexeus.

Tot i la situació política del moment, en plena dictadura, l’Andreu Dòria es va marcar com a objectiu fundacional la renovació de la panoràmica de l’edició infantil i juvenil. Amb aquesta premissa, es va centrar en la promoció d’una literatura moderna i de qualitat, que al mateix temps havia de donar servei a l’escola catalana en aquells difícils moments de la dictadura.

Al llarg de la dècada dels seixanta, La Galera va donar a conèixer un bon nombre d'autors, com Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor o Gabriel Janer Manila, i acompanyava els seus llibres amb il•lustracions de Pilarín Bayés, Fina Rifà, Maria Rius o Carme Solé; autors i il•lustradors considerats, avui, autèntics clàssics de la literatura infantil i juvenil.

A banda de la publicació de llibres en català, La Galera traduïa i comercialitzava alguns dels seus títols al castellà. Gràcies a l’assistència a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, alguns títols es van traduir a molts altres idiomes i van entrar a formar part de la literatura d’altres països.

Història: Els cocodrils del riu viuen en parella i perquè no s’apropi ningú donen cops de cua i poden mossegar. La femella per la nit s’endinsa per les clarianes, fa un sot i enterra una niada d’ous. La xafagor de la sorra és la que manté els ous calents i eixuts, però quan la seva mare marxa al riu, el gran marabú d’ales negres se’n menja més de la meitat. Setmanes desprès, alguns ous surten de l’ou i al veure la llum xirriquegen i xirriquegen cridant a la mare. La mare arriba tan de pressa com pot, obre la seva boca i els mou com un cotxet per dur-los fins al riu. Aprenen ben de pressa, a enxampar mosques i peixets petits. Per por a altres animals, la mare cocodril tansporta al capdamunt del seu cap a les cries per travessar el riu. Fins que no tenen 2 anys, els cocodrils xics no podran anar a caçar.

Per caçar peixos, fan barrera de banda a banda del riu i quan baixen els peixos, cada cocodril n’engoleix un, tot sencer. Per caçar zebres entre tots, un cocodril a l’aguait clava la queixalda a la pota de la zebra que té més a prop, i aleshores comencen un terrible clapoteig de guitzes i queixalades. Un cop tips, els cocodrils poden passar ben bé vuit dies sense menjar. Obren la boca perquè els ocells els escurin els queixals. Quan es fa fosc, els cocodrils es submergeixen fins al coll dins l’aigua tèbia del riu i deixen surar només els ulls i els narius.