El ratolí del camp i el de la ciutat

http://www.xtec.cat/~averges3/segon/faules/ratolicamp.htm

Text i il•lustracions: M. Eulalia Valeri, va estudiar magisteri en la Universitat de Barcelona i s’ha desenvolupat com a mestra, però també com a bibliotecària i com a escriptora. Col•labora en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals.

Primera edició: Barcelona, 1972

http://www.editorial-lagalera.com/

Editorial: La Galera. Va ser fundada el 1963 per Andreu Dòria i Dexeus.

Tot i la situació política del moment, en plena dictadura, l’Andreu Dòria es va marcar com a objectiu fundacional la renovació de la panoràmica de l’edició infantil i juvenil. Amb aquesta premissa, es va centrar en la promoció d’una literatura moderna i de qualitat, que al mateix temps havia de donar servei a l’escola catalana en aquells difícils moments de la dictadura.

Al llarg de la dècada dels seixanta, La Galera va donar a conèixer un bon nombre d'autors, com Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor o Gabriel Janer Manila, i acompanyava els seus llibres amb il·lustracions de Pilarín Bayés, Fina Rifà, Maria Rius o Carme Solé; autors i il·lustradors considerats, avui, autèntics clàssics de la literatura infantil i juvenil.

A banda de la publicació de llibres en català, La Galera traduïa i comercialitzava alguns dels seus títols al castellà. Gràcies a l’assistència a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, alguns títols es van traduir a molts altres idiomes i van entrar a formar part de la literatura d’altres països.

Història: hi havia una vegada dos ratolins diferenciats ja que un era gros i l’altre era petit. El ratolí petit es quedava prim a l’arribar l’hivern, perquè no sortia a buscar menjar del fred que feia. En canvi, el ratolí gros vivia molt bé, ja que el cau el tenia en una cada de ciutat i sempre trobava menjar i per tant, sempre estava gras.

Un dia el ratolí gros es va perdre i es va trobar amb el ratolí de camp. Se’l va endur a la ciutat però al veure que sempre el molestava algú va preferir tornar al camp per viure amb tranquil•litat.