Autor i il·lustrador: André François
André François (1915-2005) va néixer a Timisoara, una ciutat hongaresa que després va passar a pertànyer a Romania. Va estudiar en l'Acadèmia de Belles Arts a Budapest, i en el 1934 es va mudar a París per formar-se amb Adolphe Cassandre. En el 1939 va adquirir la nacionalitat francesa i el cognom François. El seu treball va tenir gran difusió al Regne Unit, on dibuixava per a nombroses revistes, entre elles Punch, i per a la col·lecció de butxaca de l'editorial Penguin. Als Estats Units va col·laborar amb el setmanari The New Yorker durant 30 anys. A França, van ser els seus treballs per a cartells i publicitat i els seus dibuixos per a la premsa-com el setmanari Le Nouvel Observateur i el diari Le Monde-, els que ho van fer molt conegut.Traducció: Xosé Manuel González.
Any primera edició: Lumen: Barcelona 1961
Any edició: Vigo 2007
Llibres per a públic infantil, però també per a lectors adults àvids de noves experiències creatives. Llibres convertits en eines que ajuden a entendre el món on hi ha llibertat, tolerància i compromís.
Faktoría K explora les expressions culturals d’altres països i espais lingüístics per a portar-les al nostre context.
Colecció: Cajón infantil.
Història: El joc, la lectura, comencen abans d'obrir el llibre, són allà en el format llarg i estret, a la caixa on "viatja" el llibre: una caixa de cartró que simula ser una postal. A un costat amb lletres negres se'ns adverteix sobre el contingut: «1 cocodril" al costat d'un cartell que assenyala: "ATENCIÓ FRÀGIL". Extreure el llibre de la seva caixa significa extreure al cocodril, tan immensament llarg que només podem apreciar per fragments: el cos a la tapa, el cap en la contratapa i la cola amb un ocellet neteja dents en la guarda.
El text comença amb un diàleg, la il·lustració ens suggereix que aquest es produeix entre el nen i els seus pares. "Què són LLÀGRIMES DE COCODRIL?", La pregunta dóna lloc a un instructiu suposadament destinat a donar-nos la resposta. Per saber què són llàgrimes de cocodril primer cal apropiar-les d'un. "És fàcil atrapar un cocodril; només necessites una LLARGA CAIXA DE FUSTA i t'embarques per Egipte", explica didàcticament el pare al seu fill.
L'ús de la segona persona en el text apel·la a un mateix temps el nen / personatge i el nen / lector. Les imatges il·lustren "molt didàctica" i humorísticament els passos a seguir per adquirir el preuat cocodril. També l'ús del color en les il·lustracions és original en aquest llibre. Es tracta de traços en tinta negra acolorits aquí i allà (com al descuit) amb només dos colors: el verd (sempre a càrrec del cocodril) i el taronja. En alguns moments és la imatge la que ens permet dilucidar el que s'ha dit pel text. "No hauries rentar-te les dents al menjador. És de mala educació ". I en llegir la il·lustració descobrim que la segona persona aquesta vegada no està destinada al nen / personatge, ni el lector. És el cocodril amb la boca oberta i el seu ocellet netejant la dentadura el destinatari de la reprimenda de la mare.
Els cocodrils poden resultar molt útils i divertits a la casa d'un, sempre que no se'ls trepitgi la cua. Arribar a conèixer el significat de la frase que dóna títol al llibre és el resultat d'aquesta circumstància. Llàgrimes de cocodril és un llibre notable en la seva concepció, en cadascun dels seus elements. Un clar exemple d'aquells llibres que pensen en el destinatari infantil no en termes de límits, sinó tot el contrari, com un poderós impuls per a la creació i l'exploració estètica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario