Autor: Ricardo Alcántara
Als 17 anys d'edat va viatjar a São Paulo a estudiar psicologia perquè a la universitat on estudiava havia tancat. Però a més de ser psicòleg, li apassionava escriure.
Abans de treballar com a escriptor va treballar d'artesà, cuiner, i en una guarderia. Al principi, va tenir conflictes amb les editorials perquè no acceptaven els llibres, fins que l'editorial La Galera va acceptar publicar els seus llibres.
El 1979 va guanyar el premi Serra d'Or que per primera vegada era atorgat a un llibre no català. Després d'aquest premi, ha estat guardonat en diversos certàmens literaris. És una mostra l'obtenció del Premi Austral Infantil de l'any 1987 per Un cabell blau.Il·lustracions: Isidre Monés
Com historietista va treballar per l'editorial nord-americana Warren Publishing, a través de l'agència Seleccions.
A principis dels 80 va il•il·lustrar un gran nombre de jocs de taula i va il·lustrar jocs i puzles d'Educació.
És un prolífic portadista de llibres per a editorials com Bruguera.
Editorial: La Galera (Era Gabarra)
La Galera va ser fundada el 1963 per Andreu Dòria i Dexeus.
Tot i la situació política del moment, en plena dictadura, l’Andreu Dòria es va marcar com a objectiu fundacional la renovació de la panoràmica de l’edició infantil i juvenil. Amb aquesta premissa, es va centrar en la promoció d’una literatura moderna i de qualitat, que al mateix temps havia de donar servei a l’escola catalana en aquells difícils moments de la dictadura.
Al llarg de la dècada dels seixanta, La Galera va donar a conèixer un bon nombre d'autors, com Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor o Gabriel Janer Manila, i acompanyava els seus llibres amb il·lustracions de Pilarín Bayés, Fina Rifà, Maria Rius o Carme Solé; autors i il·lustradors considerats, avui, autèntics clàssics de la literatura infantil i juvenil.
A banda de la publicació de llibres en català, La Galera traduïa i comercialitzava alguns dels seus títols al castellà. Gràcies a l’assistència a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, alguns títols es van traduir a molts altres idiomes i van entrar a formar part de la literatura d’altres països.
Primera edició: any 1983
Història: aquest llibre parla d’un conill que va a demanar-li al lleó monarca, que li faci créixer, però el lleó li posa una condició,que li porti una pell de tigre, una d’un mono i una d’una serp. I així ho fa el conill, enganyant als tres animals al final es fa amb les tres pells, i li porta al rei. I el rei en tot agafar-lo per les orelles el va enviar a l’altra punta de la muntanya fent-li així les orelles més grans. I des de llavors aquet conill i tota la seva descendència porten les orelles grans.
Penso que aquet llibre esta fet per a que els nens entenguin d’alguna manera com es que els conills tenen les orelles tant grans.
He agafat aquest llibre primer de tot per què esta en aranès, que és la llengua de la Vall d’Aran, i per a fer que la gent vegi que la llengua no s’ha de perdre pas, sinó que hem parlar-la o llegir-la en altres llocs, fent veure que també existeix.
Orelles de conill!! Quins records!! I gairabé fa 30 anys. Fins avui que no sabía res de Ricardo Alcántara, ens saps res d' ara mateix?
ResponderEliminarA la Galera vaig ilustrar el meu primer llibre al 68, "La colla dels 10" fa poc van reeditar la 40 ediciò.
De mi pots saber coses a isidremonesart.blogspot.com
Desd' ara, prometo seguir el teu blog i saber de tú, els Geminis som un lobby.
Isidre
La veritat és que no en se res de Ricardo Alántara! el meu blog es degut a una biblioteca d'aula que fem a la universitat.
ResponderEliminarNo m'esperava cap comentari la veritat però ma agradat.
Gràcies pel seu comentari!